Podem dir no. O podem rectificar. Encara que costi.
...de vegades no cal arribar al canvi total.
Traçar-se una nova línia de
conducta. I seguir-la. Amb discreció i respecte pels
altres, que s’esforcen a representar dignament el seu
paper. Però amb tenacitat. “Que em senti viure!” com
deia en un poema. Que em senti jo. Que nedi, contra
corrent, és clar, com sempre. I potser com tothom.
Traçar-se una nova línia de
conducta. I seguir-la. Amb discreció i respecte pels
altres, que s’esforcen a representar dignament el seu
paper. Però amb tenacitat. “Que em senti viure!” com
deia en un poema. Que em senti jo. Que nedi, contra
corrent, és clar, com sempre. I potser com tothom.
Miquel Martí i Pol
Podem foragitar els fantasmes. Sentir el batec
que desferma grisos presagis.
Podem invocar la gratitud pels instants compartits
i avivar el foquet intern perquè l'ànima voli per sobre les ombres.
Podem aconseguir que la marmota deixi d'assenyalar l'ordre
dels esdeveniments i trencar l'encanteri que paralitza.
Podem regalar la suavitat d'una carícia,
la tendresa d'unes paraules.
Podem emplenar el cor d'esperances possibles de llum.
Podem deixar de ser hereus perpetus de renúncies.
Podem alimentar els nostres somnis d'engrunes d'arrós
i conformar una platja de somriures.
Podem recórre un camí blau,
malgrat no estar exempts de riscos.
Podem...i no obstant, volem?
♫♫
Això ve a ser una llista de desitjos, un compendi de tasques que cal anar complint perquè tot vagi bé. Un cop aconseguida una, la tatxes i a per la següent.
ResponEliminaDiuen que voler és poder.... però poder no és el mateix que voler. Aquí és on hi ha el problema...
ResponEliminaJo sí que vull
ResponElimina"avivar el foquet intern perquè l'ànima voli per sobre les ombres"
"trencar l'encanteri que paralitza"
"regalar la suavitat d'una carícia, la tendresa d'unes paraules"
"emplenar el cor d'esperances possibles de llum"
...
però de vegades no sé com.
Com sempre, boniques paraules les teves.
Una abraçada!
Volem però moltes vegades no sabem el com.
Què més dóna si podem o no podem? El més important és voler. Si volem, si ho desitjem amb tot el nostre cor, potser no ho aconseguirem tot, però sí que aconseguirem molt! M'ha agradat moltíssim el teu post, Audrey. Petons!
ResponEliminaÉs veritat que sabem més que no ens pensem, que podem més que no ens creiem poder. Jo em pensava que no era capaç d'escriure poesia més lírica, i sí que puc!
ResponEliminaVolem, podem però a vegades ens fa mandra el sol fet de canviar.
ResponEliminaUna abraçada!
Si, és clar que volem, xò ..... x alguna raó creiem que no podem. Segurament estem equivocats. Només cal trobar la clau per tornar a lluitar per aquest podem.
ResponEliminaOstres...Xexu, tant de bo fos tan fàcil com anar tatxant!, però sí ens aniria força millor.
ResponEliminaAlba aquest voler és la clau!, sols cal trobar el moment precís...
Rachel si sabem el què volem, ja tenim part de la feina feta, no trobes?.
El cor Joan, aquest motor tan preuat!, que a vegades sembla adormit..., ben segur que si l'escoltem tot fluirà...
Doncs sí!, Helena. Donc fe de les teves dots poètiques encadaversquehasentes.blogspot.com/
Lanuor els canvis fan por, mandra... però les experiències poden ser tan boniques!.
Rits, com dues veuetes contradictòries aiiixxx Sempre penso que tot té el seu precís moment...
Asies pels comentaris. Petonets per tots vosaltres!.
Audrey...el temps se'ns escapa i, no podem gaudir del que no hem fet amb qui volem fer-ho.
ResponEliminaAra és el moment de llençar la "marmota" per la finestra i evolucionar...
Què fàcil de dir i, ara, que complicat de fer
Una abraçada
Josep
Josep, sí el temps se'ns escapa..., però també queden desats en el nostre cor moments màgics!, tant ben compartits...Les regles de la vida!, malgrat que a vegades pesin...
ResponEliminaGracies pel comentari!.